HISTÒRIA DE L'ERMITA
Diu el Dr. Joaquim Danés i Torras en el seu llibre Història d'Olot
Montsalvatje diu: de la capella de N.S. dels Desemparast, que abans de la construcció de l'actual església, allà mateix hi havia un petit oratori "que existía ya á principios del siglo pasado", o sigui el XIX. Treball d'on treu treu les dades, s'hi diu si fa o no a el mateix.
En realitat, existias de molt abans. En la planta geogràfica d'Olot i les Preses que donà a conèixer el germà arquitecte i que nosaltres tenim en petit, reproduïda a "Pretèrits Olotins" (pàg. 101), la qual per diverses raons imaginem que ha d'ésser de molt cal al final del segle XVII, o dels primers temps del segle XVIII, ho ja veu assenyalada amb la xifra 8 la procedència d'aquesta capella, situada igualment al peu del Montolivet, sobre el camí sortint dels Closells anava a la font de Sant Roc, amig trajecte entre Morató i la Casa dels Capellans. Adunt donem una fragment d'aquesta planta, enb gros, i en ell es veu la situació que ja tenia aleshores la dita capelleta, que en la llistra explicativa anexa diu clarament "8. Oratori de N.a Sra."
Les millors dades d'aquesta capella, per tot el segle XIX, si mé sno, surten del treball de la respectiva història, signat per P:P:R:, prev., que pensem que no fos el Dr. Pere Pujol i Rubió, publicat en el llibre "Ramellet a Maria Immaculada en son any jubilar. 1904-1905", del qual haurem de transcriure necessàriament una col·lecció de fragments.
Abans, però, copiarem de primer la nostra breu i conjunt, que dóna Montsalvatje (vol. XVI, pàg. 63 i 64), la qual diu simplement com segueix:
"Ntra. Sra. de los Desamparados, de Olot _Capilla moderna de estilo románico, situada a medio kilómetro de la ciudad de Olot, cerca del manso Morató y en el antiguo camino que de esta villa se dirigía a Vich. Antes de la contrucción de la iglesia había un pequeño oratorio, que existía ya á principios de siglo pasado. El celo y la devoción á la Virgen de los Desamparados movió a Rdo. José Pinadella y al actual administrador D. José Gelabert i Vall, para erigir la hermosa capilla. Obtenidos los copetentes permisos de la autoridades eclesiásticas y civil, se empezó su construcción el dia 3 de diciembre de 1877, concluyéndose la obra el dia 10 de Octubre del año 1879. La capilla está, en su interior, decorada artísticamente, cuya reforma tuvo lugar en el año 1892.
Tal com he dit, necessàriament cal fer en aquest historial moltes transcripcions procedents deltreball de P.P i R., prevere, en el llibre "Ramellet a Maria Immaculada en son any jubilar 1904-1905", puix que és qui més detalladament subminstra una informació completa (pàg. 173 a 180)
D'allà han sortir els tres paràgrafs següents:
"Abans de l'actual capella, quina construcció es molt recent, tan recent que molt olotins d'avuy dia poden recordarsenn....
Aquest primitiu...
Els masovers de mas Morató, propietat avui dia de la família Brugats en mitj de quinas terras se trobava derruit oratori, durant la curta estada dels francesos en nostra comarca foren molt molestats, passant per grossas congoixas y grans sofriments, fina á tant, que tement algún dia alguna brutalitat d'aquells forasters, prometeren á la Verge dels Desemparats, á qui portaven un ver y piadós efecte per haver presidit des de molt temps els seus camps i conreus, que si passava aquella invasió de tan tristos records, sens cap ultratje á la familia y sembrats, reedificarian l'antich oratori pero donantli majors proporcions y costejarian el propi temps una imatge, á qui poguessen venerar de nou els pagesos y transeunts.
Obtinguts els indispensables permisos per las autoritats eclesiástica y civil, firmat el primer á 17 de Maig de de 1877 per el párroco Mossén Francisco Quera y'l segon segon á 26 de Mars de 1877 per el tinent d'alcalde d'aquesta vila D. Valentí Mas de Xexàs fou possible començar els fonaments á 3 de Desembre de 1877...
La Verge té uns sis pams d'alsada, a la mà esquerra porta'l Nen Jesús que ab las mans enlayre está en actitud de benehir tot somrient els dos devots que postrats demanen intersecció y clemencia, y amb la mà dreta sosté el manto per abrigar els devots. Es obra de l'actual adminsitrador Don Josep Gelabert y Vall, secundat en sos trevalls per Rafel Morer.
Temps enrera els pagesos hi celebraven la festa de Sant Grau y les minyones de servey de nostra vila, la de la seva patrona la Verge dels Desemparats...
Las gracias obtingudas son moltas. podríam citarne algunas empró per no fernos llarchs ens limitare á indicar el fet veridich de haver lliurat, en temps del Dr. Guinó, párroco d'aquesta vila, á una minyona de esser violada per dos infames, que ab enganys i mentidas lograren al fosquejar desviarla cap al lloch ahont hi ha avuy el santuari y avans l'oratori. R.P.R. pvre.
Per l'agost de 1935, s'havia hagut de refer el campanaret d'espadanya, es va haver de fer fondre d enou la campana, ja que un llamp, en un dia de tempesta, tot ho havia malmès. Igualment aleshores, tenint en compte que ja era la segona vegada,des del 1879, que un llamp queia i feia danys de consideració al campanar, s'hi posà el primer parallamps.
Parallamps ue encara mantenim.
Abans, però, copiarem de primer la nostra breu i conjunt, que dóna Montsalvatje (vol. XVI, pàg. 63 i 64), la qual diu simplement com segueix:
"Ntra. Sra. de los Desamparados, de Olot _Capilla moderna de estilo románico, situada a medio kilómetro de la ciudad de Olot, cerca del manso Morató y en el antiguo camino que de esta villa se dirigía a Vich. Antes de la contrucción de la iglesia había un pequeño oratorio, que existía ya á principios de siglo pasado. El celo y la devoción á la Virgen de los Desamparados movió a Rdo. José Pinadella y al actual administrador D. José Gelabert i Vall, para erigir la hermosa capilla. Obtenidos los copetentes permisos de la autoridades eclesiásticas y civil, se empezó su construcción el dia 3 de diciembre de 1877, concluyéndose la obra el dia 10 de Octubre del año 1879. La capilla está, en su interior, decorada artísticamente, cuya reforma tuvo lugar en el año 1892.
Tal com he dit, necessàriament cal fer en aquest historial moltes transcripcions procedents deltreball de P.P i R., prevere, en el llibre "Ramellet a Maria Immaculada en son any jubilar 1904-1905", puix que és qui més detalladament subminstra una informació completa (pàg. 173 a 180)
D'allà han sortir els tres paràgrafs següents:
"Abans de l'actual capella, quina construcció es molt recent, tan recent que molt olotins d'avuy dia poden recordarsenn....
Aquest primitiu...
Els masovers de mas Morató, propietat avui dia de la família Brugats en mitj de quinas terras se trobava derruit oratori, durant la curta estada dels francesos en nostra comarca foren molt molestats, passant per grossas congoixas y grans sofriments, fina á tant, que tement algún dia alguna brutalitat d'aquells forasters, prometeren á la Verge dels Desemparats, á qui portaven un ver y piadós efecte per haver presidit des de molt temps els seus camps i conreus, que si passava aquella invasió de tan tristos records, sens cap ultratje á la familia y sembrats, reedificarian l'antich oratori pero donantli majors proporcions y costejarian el propi temps una imatge, á qui poguessen venerar de nou els pagesos y transeunts.
Obtinguts els indispensables permisos per las autoritats eclesiástica y civil, firmat el primer á 17 de Maig de de 1877 per el párroco Mossén Francisco Quera y'l segon segon á 26 de Mars de 1877 per el tinent d'alcalde d'aquesta vila D. Valentí Mas de Xexàs fou possible començar els fonaments á 3 de Desembre de 1877...
La Verge té uns sis pams d'alsada, a la mà esquerra porta'l Nen Jesús que ab las mans enlayre está en actitud de benehir tot somrient els dos devots que postrats demanen intersecció y clemencia, y amb la mà dreta sosté el manto per abrigar els devots. Es obra de l'actual adminsitrador Don Josep Gelabert y Vall, secundat en sos trevalls per Rafel Morer.
Temps enrera els pagesos hi celebraven la festa de Sant Grau y les minyones de servey de nostra vila, la de la seva patrona la Verge dels Desemparats...
Las gracias obtingudas son moltas. podríam citarne algunas empró per no fernos llarchs ens limitare á indicar el fet veridich de haver lliurat, en temps del Dr. Guinó, párroco d'aquesta vila, á una minyona de esser violada per dos infames, que ab enganys i mentidas lograren al fosquejar desviarla cap al lloch ahont hi ha avuy el santuari y avans l'oratori. R.P.R. pvre.
Per l'agost de 1935, s'havia hagut de refer el campanaret d'espadanya, es va haver de fer fondre d enou la campana, ja que un llamp, en un dia de tempesta, tot ho havia malmès. Igualment aleshores, tenint en compte que ja era la segona vegada,des del 1879, que un llamp queia i feia danys de consideració al campanar, s'hi posà el primer parallamps.
Parallamps ue encara mantenim.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada