LA LLEGENDA DEL BARRI DELS DESEMPARATS

Sabies que ...

Passà un temps en què en el lloc anomenat “Gorga dels dimonis”, cap pescador no hi podia posar els seus enginys de pesca perquè al fons de la gorga es veien passar ombres estranyes, s’hi escoltaven xiscles infrahumans i eixia de l’abim d’aquella gorga una pudor estranya, barrejada de sofre, quitrà i fems.

Què havia passat ?

Un dia de calorós agost, una noia del carrer de Sant Ferriol anava caminant cap a la carretera vella de Sant Roc per reunir-se, més enllà del mas Morató, amb el seu enamorat. El camí era fangós i ple de biots d’aigua, ja que no feia gaire que havia descarregat una aparatosa tempesta sobre la comarca d’Olot. Havien sortit a mitja tarda de darrera de Santa Magdalena, provinents dels Pirineus, uns núvols de formes estranyes que en un no res cobriren tot el cel i descarregaren una forta tempesta amb gran aparell elèctric acompanyat de trons ensordidors. Després havia quedat en l’ambient una estranya sensació de calor sufocant que adormia el nervis. 

La noia anava a trobar-se amb el seu enamorat que li havia donat paraula de casament tot i dient-li que els caldria esperar més d’un any per anar a casa del seus pares a demanar-la, perquè havia d’arreglar la seva situació. I allí en el lloc de sempre el trobà, però no tot sol, sinó acompanyat d’altres d’aspecte dubtós, embolicats amb mantes de torero, que procuraven amagar-se la cara, tot i fent gestos escandalosos que acompanyaven de paraules i rialles que espantaren a la pobra noia.

Mentre restava indecisa, una negra nuvolada tapà la llum de la naixent lluna i una resplendor inexplicable cegà la pobra noia enlluernant-la i no deixant-li veure com eixia de terra un negre malcarat, muntat en un puixant cavall negre, per la boca del qual s’escapava una barrumera negra com la greda. Quan la noia veié aquell nou personatge, quedà sorpresa i corrent al braços del seu promès li preguntava que volia dir tot allò. Davant l’esglai de la noia, els malvats personatges esclataren en rialles satàniques que la deixaran aclaparada i feren caure en basca.

_ “No t’espantis !”, exclamà el seu promès, i muntà d’un salt al cavall, mentre dos d’altres, agafant-la, la col·locaven a la seva falda i ell intentava besar-li els llavis, al mateix temps que les mans recorrien el cos de la noia que, esmaperduda i avergonyida, tingué encara valor per a cridar: 

“Valga’m la Verge dels Desemparats !”

Amb prou feines sortida dels seus llavis aquesta exclamació, quan el cavall donà una forta sotragada i féu tal espetec que semblava que la terra cruixia com en un terratrèmol. I el cavall, esperonat pel cavaller, espurnejant foc pels quatre peus, començà una esbojarrada cursa vora avall del Fluvià, vers la palanca de l’Aruga.

La noia feia els darrers esforços intentant escapar-se de les manes i de la boca fastigosa i bavosa del seu fingit promès. En un moment de treva tornà a crida fortament, invocant la Verge dels Desemparats. I fou quan s’oí l’espetec sec i cavernós que no era ni tret , ni tro, que com una força immensa tirà per terra cavall i cavaller, que van desaparèixer per l’avenç del famós xuclador que hi ha en aquell indret del Fluvià.

La noia la trobaren una bona gent que la portaren a casa seva.

I fou a partir de llavors que el pescadors no pogueren, durant  molt de temps, pescar en aquells gorga. Fins que el frares d’Olot, en processó, no anaren a beneir les aigües.

Ara en el lloc dels fets ací relatats s’hi troba la capella costejada pel senyor Josep Gelabert i altres devots, dedicada a la Verge dels Desemparats

(Llegendes de la comarca d’Olot - papers de l’arxiu Casulà)

"La gorga dels dimonis"

Berga Boix, Josep

Llegendes de la comarca d'Olot

(...) un tro formidable i un llamp del cel creuant l'espai tirà per terra cavall i cavaller desapareguent per l'avenc del famós xuclador que en aquell indret del Fluvià es troba. 

(...) Impossible fou durant llarga temporada parar enginys de pesca en dit indret, perquè els que ho intentaven veien passar pel fondo abim ombres estranyes, oïen miols de gats, xiscles, alarits salvatges, fressa de cavalls rossegant algun objecte. La consternació pública fou tal que els frares d'Olot en professó anaren a beneir les aigües. Ara en lo mateix lloc on la noia implorà per primera volta l'ajuda del cel, s'hi troba la vistosa capelleta costejada per D. Josep Gelabert i alguns altres devots i dedicada a la Verge dels Desemparats.